Comença la pedra!

Després d'uns dies d'anar fent el plantejament de la volta, al final ja he pogut començar a fer el que més m'agrada, que és posar pedra... Una afició com una altra, és clar. Jo m'ho prenc com aquells als que els agrada fer mitja o els que fan sudokus. Posar pedra em relaxa molt...

I el cas és que necessitava unes parets per aguantar la volta i el revoltó. Després de pensar-hi uns dies, vaig arribar a la conclusió que les parets de pedra combinades amb la rajola d'argila de la volta i el revoltó feien una bona combinació, o sigui que ja havia trobat l'excusa perfecta per tenir uns metres quadrats per omplir de pedres...

I la història és que això de les pedres és com un ritual que comença quan me'n vaig a la muntanya a recollir-les (com aquell qui va a collir bolets, si fa no fa). Per sort, no molt lluny de casa en trobo moltes, a part que com els bons boletaires em conec els millors "rotllos"

També es tracta de reciclar tot el que es pugui, per això he aprofitat per integrar a la nova paret una porta de fusta que havia fet fa un temps però que ja no s'utilitzava. He pensat que aquest tros de paret de fusta es podrà aprofitar per penjar-hi una pica. A més, dels trossos de biga i fustes recollits a ca la veïna, n'he fet una porta (falsa) que he col·locat en una de les parets

El nivell làser, el nivell de sempre i el cordill

Sort en tenim del nivell làser...

Marcar els arcs a la paret, amb l'ajuda del cindri va ser fàcil, una mica més complicat és marcar la cantonada de la volta que no és enganxada a cap paret (hem de fer els arcs encara!). Cal filar prim perquè la planta de la volta ha de ser perfectament quadrada.

Al marcar els arcs a les parets amb el cindri, ja teniem mesurades les distàncies de les dues cares del quadrat que corresponen a les parets actuals del soterrani. Amb el nivell d'aigua (el de sempre) vam marcar la posició de tancament de la volta amb una ratlla vertical en els llocs corresponents.

Llavors, amb l'ajuda del nivell làser marquem al terra i al sostre les dues cares de tancament del quadrat que ens falten.

Ehem! sempre que utilitzo el nivell làser he d'apagar el llum... Com que sóc daltònic, amb el llum obert no veig on és la ratlla del nivell... així que toca treballar una estona a les fosques!

Un cop marcats el terra i el sostre de la cantonada que ens faltava del quadrat, ja tenim totes les ratlles que necessitarem per anar posant els cordills a mida que anem pujant les parets per assegurar que ens queden ben aplomades.

A la paret de nova construcció fem una faixa armada (?) o "zuncho"  per tal que pugui suportar el pes de la volta i dels dos arcs. Aquesta paret serà, doncs, de pedra per fora i de formigó armat per dins. Esperem que serà prou consistent com per aguantar la força dels arcs i de la volta... (necessito un expert en càlcul d'estructures!)

Els pupitres

Fa uns dies, en Jordi Camps, de les caves Colomer em va donar una idea per al meu projecte de celler. Em va proposar de fer un llum aprofitant uns pupitres vells de formigó que tenia i que ja no utilitza. La idea era posar-los drets, enganxats a la paret, i il·luminar-los pel darrera, de manera que la llum sortís pels forats que normalment aguantaven les ampolles. La idea em va agradar, però calia pensar en com col·locar els pupitres de manera que es pogués accedir fàcilment al darrera per canviar les bombetes quan calgués.

A més, tenint en compte que la meva idea és folrar les parets del celler de pedra, els pupitres m'estalviaven alguns metres quadrats de feina... Per sort, el meu veí Thierry em va acompanyar a buscar els pupitres i em va ajudar a carregar-los al cotxe. Pesen molt!

I encara després un altre cop de sort! La meva veïna Teresa Aleix em va deixar donar un cop d'ull al pati del seu mas per si volia aprofitar algunes fustes velles. Fa un temps van restaurar  la teulada de la masia on viu (al costat de casa) i van apilar a l'era totes les bigues i fustes velles que van haver de canviar, per llençar-les més endavant. En vaig agafar algunes pensant que ja pensaria com utilitzar-les. Se'm va ocórrer utilitzar algunes bigues a mode de marc per als pupitres.

Per fer la llum decideixo deixar 10 cms de separació entre els pupitres i la paret actual. Aquest espai servirà després per col·locar els tubs fluorescents que il·luminaran els pupitres pel darrera. Per tal que no es vegi la paret, enganxo (amb cargols i volanderes) un tros de tela butílica negra que em va sobrar quan vaig fer la teulada de la casa.

Una vegada col·locada la tela, tallem les bigues velles a mida i les posem a mode de marc, deixant 10 cms de separació amb la paret. Per fixar el marc a la paret utilitzem uns ferros clavats a la fusta i a la paret que soldem una vegada tenim el marc a la distància que volem de la paret i ben aplomat.

Per últim, uns angles de ferro a mode de topall serviran per impedir que els pupitres puguin caure enrere

El resultat final...

Cindri (?)

Sempre l'he sentit anomenar com a cindri, però a l'Enciclopèdia Catalana l'he trobat amb el nom de Cintra, i es defineix com la "bastida de fusta o d'un altre material, de curvatura adequada, disposada per a sostenir una volta durant la seva construcció o les dovelles d'un arc fins a després de col·locada la clau".

En el meu projecte de volta catalana necessito, doncs, fer un cindri que em servirà de base per construir els arcs que sostindran la volta. En dos dels arcs s'hi podrà passar per sota, mentre que els altres dos estaran enganxats a les parets que tanquen actualment el soterrani.
Per fer el cindri utilitzarem uns llistons de 6 x 8 cms i unes fulloles de 50 x 60 cms.

El primer pas consisteix en marcar l'arc al damunt de les fustes. Per fer-ho, utilitzarem un compàs rudimentari, fet amb un clau (el centre de la circumferència), un cordill (el radi de la circumferència) i un llapis

Una vegada marcat l'arc en les fulloles, les clavem als llistons i després les tallem seguint la forma de l'arc que hem marcat prèviament amb el llapis

Una vegada clavada una cara,  girem el cindri i fem l'altra cara, de manera que finalment queden dues fulloles amb forma d'arc i els llistons entremig, això permet que el cindri tingui l'amplada suficient per sostenir les rajoles (maó pla) quan fem els arcs d'obra al damunt.

Un cop enllestit, col·loquem el cindri a la paret per tal de poder marcar amb un rotulador l'arc en el mur de pedra que farem per sostenir la volta. Marquem a les respectives parets els dos arcs. Els altres dos els farem més endavant al damunt del cindri.

Volta catalana i revoltó

Fa un temps vaig decidir aprofitar un espai buit al soterrani de casa per fer un petit celler. Era l'excusa perfecte per tirar endavant el projecte de construir una volta catalana, que moltes vegades havia vist fer al meu pare, en llocs com les caves Juvé i Camps

o també a la Confraria del cava de Sant Sadurní d'Anoia

La volta catalana és una tècnica de construcció tradicional catalana. A finals del segle XIX va ser exportada als Estats Units per l'arquitecte valencià Carles Guastavino (que l'havia descobert a Barcelona), per això allà es coneix també amb el nom de "Guastavino vault" (volta de Guastavino) i on va tenir èxit perquè els arquitectes americans buscaven materials de construcció incombustibles després de l'incendi de Chicago del 1870 (la volta catalana és feta amb maó pla d'argila). Un dels edificis més coneguts on es va utilitzar aquesta tècnica de construcció és la biblioteca pública de Boston

El Massachusetts Institute of Technology manté un projecte per tal de preservar i documentar els treballs de Guastavino arreu del món. Es pot consultar a la pàgina web Guastavino.net.

És clar, el meu projecte de volta és molt modest, però el que m'interessa realment és aprendre aquesta tècnica de construcció, aprofitant que el meu pare n'és un expert.