No tinc molt clar quin és el nom més ortodox, tot i que sospito que tots dos són correctes. De l'espai entre dues bigues amb forma d'arc sempre n'he sentit a dir revoltons, però a la Viquipèdia només he trobat les
voltes de canó. Tècnicament, entenc que un revoltó és una volta de canó, perquè bé que compleix amb la definició: "la volta de canó és aquella generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal". Diguem, doncs, que un revoltó és una versió reduïda d'una volta de canó, ja que se situa entre dues bigues.
Ben mirat, el meu projecte de volta en realitat és un projecte de dues voltes, una de quatre punts (de planta quadrada) i una volta de canó (revoltó) al costat per acabar d'omplir l'espai que queda lliure perquè la planta de l'espai dedicat a celler té una forma rectangular.
De fet, sembla ser que la volta catalana en realitat és una tècnica de construcció tradicional que consisteix en posar els maons de forma plana (per la seva cara més gran) i sense utilitzar cindri. En el meu cas sí que utilitzo el cindri, de manera que ja no estic del tot segur si del que faig se'n pot dir una volta catalana... tot i que poso els maons per la seva cara més gran!
Sigui com sigui, i una vegada més de manera molt casolana, he començat per "fabricar" el cindri, amb un parell de fulloles i una fusta "tablex" prima per posar al damunt per fer de base a les rajoles. Ehem, el títol també hauria pogut ser "com fer un cindri en 15 minuts"...
Comencem per marcar l'arc amb un compàs rudimentari (un clau, un llàpis i un cordill...)
Una vegada marcades les fustes, les tallem...
Llavors, entremig posem uns llistons en sentit vertical per que el cindri tingui una amplada d'uns 8 centímetres. Uns llistons col·locats en senstit horitzontal serveixen per fer de peu i que s'aguanti dret tot sol i, per últim, el "tablex" de 20 cms d'amplada al damunt servirà per col·locar les rajoles. El resultat:
Per fer revoltons, els professionals acostumen a utilitzar cindris extensibles que recolzen al damunt de les bigues que tanquen el revoltó. En el meu cas, amb una mica d'imaginació, se'm va ocórrer muntar una bastida ("echafaudage" en diuen en francès -pronunciat
eshafodash-, una paraula que sempre m'ha agradat molt) amb un parell de taulons que em servirien per anar fent córrer el cindri al damunt a mida que anés avançant el revoltó. El meu revoltó es recolza al damunt de les parets de pedra que vaig enllestir fa un parell de mesos, si fa no fa.
Les rajoles les anem posant amb ciment ràpid, de manera que el cindri ja es pot treure un cop tancat el revoltó. Per donar-li més consistència, però, doblem el revoltó amb totxos de 4 cms. de gruix i morter, d'aquesta manera el revoltó és més consistent.
Per ser un aficionat, el resultat no està malament del tot...