L'arribada, com no, és apoteòsica. Una crítica despietada al cindri i a l'arc que vaig fer ahir per la tarda. Enlloc de tenir potes, el cindri s'ha de col·locar al damunt d'un tauló que, alhora, es sosté a sobre d'un puntal a cada extrem. Això fa que el cindri es pugui anivellar i aplomar (i moure) més fàcilment.
La segona crítica és que el cindri hauria de tenir al damunt una fullola plana amb la forma de l'arc, això permet que les rajoles o totxos es puguin col·locar i aguantar-se molt més fàcilment.
Ningú no neix ensenyat, de manera que ho tindrem en compte per la propera... (o no). Si més no, com que el cindri el tornarem a necessitar per fer la volta, li farem les millores que el mestre reclama.
El cas és que l'Enric està nerviós per demostrar que el meu arc és molt millorable, així que encara no han passat ni vuit hores després de fet el primer arc, que ja traiem el cindri i el col·loquem a la posició del segon arc. La meva sorpresa és que no s'ensorra tot... En realitat el cindri es podria treure un cop fet l'arc, tenint en compte que la primera fila de rajoles de l'arc és feta amb ciment ràpid.
Dissabte per la tarda, doncs, fem el segon arc. L'Edwin, assabentat de la visita de l'Enric, ve a donar-nos un cop demà (no vol perdre's això dels arcs i de la volta!).
L'endemà al matí, fem la prova de foc per calcular la resistència de l'arc (!) i fem pujar la Berta a mode de conillet d'índies al damunt. La pobra estava morta de por!
Amb els dos arcs ja fets, el celler comença a prendre forma...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada