La volta enllestida

El dia 11 de setembre de 2013 és el gran dia de construcció de la volta. Pot semblar molt agosarat, però la volta catalana és una tècnica de construcció molt simple i fàcil, de manera que es pot avançar ràpidament.
Es pot utilitzar guix o ciment ràpid. En el nostre cas, les rajoles les enganxem amb ciment ràpid (un hàbit del meu pare, que no utilitzava guix en les voltes a les caves de Sant Sadurní d'Anoia per evitar problemes amb les humitats pròpies de les caves).
Cal avançar fent les files corresponents a cada costat, i anar tancant la volta progressivament. Ens ajudem amb el mateix cindri que vam utilitzar per fer els arcs, i per donar la pendent lateral necessària a les rajoles utilitzem falques i algunes peces de tablex aguantades amb puntals.
A les cantonades, les rajoles cal tallar-les una mica perquè per l'efecte del pendent de la volta es forma un fals escaire. L'efecte espiga (rajoles intercalades) de les cantonades és molt bonic, però s'aprecia més en voltes grans que no pas en voltes petites.
La construcció no té cap secret i, de fet, la volta es va tancant sola, només tenim la precaució de passar el nivell d'un cantó a l'altre per verificar que les files mantenen la mateixa alçada, però això segurament ni tan sols seria necessari.

La volta, doncs, l'hem començat al matí i l'hem enllestit a última hora de la tarda. L'endemà, hem reforçat les cantonades posant totxos pel damunt. La resta, no ha calgut fer res més, només netejar les juntes amb el sobrant de ciment ràpid.

Revoltó o volta de canó

No tinc molt clar quin és el nom més ortodox, tot i que sospito que tots dos són correctes. De l'espai entre dues bigues amb forma d'arc sempre n'he sentit a dir revoltons, però a la Viquipèdia només he trobat les voltes de canó. Tècnicament, entenc que un revoltó és una volta de canó, perquè bé que compleix amb la definició: "la volta de canó és aquella generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal". Diguem, doncs, que un revoltó és una versió reduïda d'una volta de canó, ja que se situa entre dues bigues.

Ben mirat, el meu projecte de volta en realitat és un projecte de dues voltes, una de quatre punts (de planta quadrada) i una volta de canó (revoltó) al costat per acabar d'omplir l'espai que queda lliure perquè la planta de l'espai dedicat a celler té una forma rectangular.

De fet, sembla ser que la volta catalana en realitat  és una tècnica de construcció tradicional que consisteix en posar els maons de forma plana (per la seva cara més gran) i sense utilitzar cindri. En el meu cas sí que utilitzo el cindri, de manera que ja no estic del tot segur si del que faig se'n pot dir una volta catalana... tot i que poso els maons per la seva cara més gran!

Sigui com sigui, i una vegada més de manera molt casolana, he començat per "fabricar" el cindri, amb un parell de fulloles i una fusta "tablex" prima per posar al damunt per fer de base a les rajoles. Ehem, el títol també hauria pogut ser "com fer un cindri en 15 minuts"...

Comencem per marcar l'arc amb un compàs rudimentari (un clau, un llàpis i  un cordill...)

Una vegada marcades les fustes, les tallem...

Llavors, entremig posem uns llistons en sentit vertical per que el cindri tingui una amplada d'uns 8 centímetres. Uns llistons col·locats en senstit horitzontal serveixen per fer de peu i que s'aguanti dret tot sol i, per últim, el "tablex" de 20 cms d'amplada al damunt servirà per col·locar les rajoles. El resultat:

Per fer revoltons, els professionals acostumen a utilitzar cindris extensibles que recolzen al damunt de les bigues que tanquen el revoltó. En el meu cas, amb una mica d'imaginació, se'm va ocórrer muntar una bastida ("echafaudage" en diuen en francès -pronunciat eshafodash-, una paraula que sempre m'ha agradat molt) amb un parell de taulons que em servirien per anar fent córrer el cindri al damunt a mida que anés avançant el revoltó. El meu revoltó es recolza al damunt de les parets de pedra que vaig enllestir fa un parell de mesos, si fa no fa.

Les rajoles les anem posant amb ciment ràpid, de manera que el cindri ja es pot treure un cop tancat el revoltó.  Per donar-li més consistència, però, doblem el revoltó amb totxos de 4 cms. de gruix i morter, d'aquesta manera el revoltó és més consistent.

Per ser un aficionat, el resultat no està malament del tot...

Blanc sobre negre

Sempre s'aprèn alguna cosa, i aquests dies he après la diferència entre una "linestra" i un "sofito". Tots dos vénen a ser com uns tubs fluorescents, però sense ser-ho exactament... Molt divertida la cara del dependent en el moment de demanar a la botiga els llums que volia: "uns llums que són com fluorescents però que no ho són..."  i molt bona la meva quan em va preguntar si volia "linestres" o "sofitos" (li vaig dir "por si acaso tu padre...") ...

No se m'acut on buscar la definició de cadascun, ni tan sols sé el nom correcte en català...

El cas és que la primera prova de llum al celler no va anar tan bé com esperava. La idea de posar una tela negra de fons potser no havia estat prou bona, perquè el cas és que entre la tela i les ampolles de cava buides, la llum quedava molt esmorteïda.

Així que vaig decidir treure-la i pintar de color blanc la paret del fons. Llavors, vaig instal·lar les "linestres", 8 en total, repartides en dues columnes de 4 files.

La millora va ser notable, de manera que és com ho hem deixat al final. L'efecte és força aconseguit, amb les ampolles col·locades als pupitres no quedarà malament del tot...

Els arcs de pedra

Aquests dies he estat avançant en les parets de pedra que tanquen dos dels costats de la volta. A aquestes parets se'ls ha de donar la forma de l'arc de manera que la volta hi anirà al damunt. Aprofitant que havia marcat l'arc a la paret amb un rotulador, he anat enllestint la paret de pedra seguint la línia marcada a la paret. No se m'ha ocorregut cap manera més o menys sofisticada de fer-ho, de manera que ho he anat fent a ull, mirant de desviar-me el mínim possible de la ratlla marcada a la paret.

En realitat, he trigat menys del que em pensava, i tampoc m'ha costat massa. He aprofitat aquests dies de vacances per enllestir gairebé tot el treball de posar pedra.  Ara ja està tot a punt per començar el que en realitat és el nostre projecte: la construcció d'una volta catalana!

El mestre Enric visita l'obra

L'endemà al matí de fer el primer arc, el mestre Enric, convençut que tot això no pot acabar bé, decideix visitar l'obra per fer els arcs (no sap que ja n'hi ha un de fet!).

L'arribada, com no, és apoteòsica. Una crítica despietada al cindri i a l'arc que vaig fer ahir per la tarda. Enlloc de tenir potes, el cindri s'ha de col·locar al damunt d'un tauló que, alhora, es sosté a sobre d'un puntal a cada extrem. Això fa que el cindri es pugui anivellar i aplomar (i moure) més fàcilment.
La segona crítica és que el cindri hauria de tenir al damunt una fullola plana amb la forma de l'arc, això permet que les rajoles o totxos es puguin col·locar i aguantar-se molt més fàcilment.

Ningú no neix ensenyat, de manera que ho tindrem en compte per la propera... (o no). Si més no, com que el cindri el tornarem a necessitar per fer la volta, li farem les millores que el mestre reclama.

El cas és que l'Enric està nerviós per demostrar que el meu arc és molt millorable, així que encara no han passat ni vuit hores després de fet el primer arc, que ja traiem el cindri i el col·loquem a la posició del segon arc. La meva sorpresa és que no s'ensorra tot... En realitat el cindri es podria treure un cop fet l'arc, tenint en compte que la primera fila de rajoles de l'arc és feta amb ciment ràpid.

Dissabte per la tarda, doncs, fem el segon arc. L'Edwin, assabentat de la visita de l'Enric, ve a donar-nos un cop demà (no vol perdre's això dels arcs i de la volta!).

L'endemà al matí, fem la prova de foc per calcular la resistència de l'arc (!) i fem pujar la Berta a mode de conillet d'índies al damunt. La pobra estava morta de por!

Amb els dos arcs ja fets, el celler comença a prendre forma...

Els arcs

Després d'uns dies d'anar posant pedra, al final ja hem arribat a l'alçada dels arcs (1,80 mts. aproximadament). És hora, doncs, de posar el cindri al lloc per poder començar el primer arc.

Abans, però, he estat uns dies buscant totxos i rajoles que necessitarem pels arcs i la volta. Al final he trobat unes rajoles de 15x30 cms (la mida que volia) a l'empresa Rajoles Quintana, de Llambilles (al costat de Quart, molt a prop de Girona).

Com que tots els totxos que he trobat fan 14x28 cms, al final he decidit que farem els arcs amb les mateixes rajoles. Després de consultar-ho al meu pare, hem decidit que l'arc tindrà quatre files de rajoles (uns 15 cms de gruix aproximadament, comptant el ciment).

Col·loquem el cindri al lloc corresponent i l'aplomem i el centrem bé en la posició de l'arc. El cindri és molt rudimentari, però servirà pel que necessitem. Les potes del cindri no es col·loquen directament al terra si no al damunt d'unes falques. Si no ho féssim així, el mateix pes de l'arc faria molt difícil l'operació de treure el cindri. Amb les falques resulta molt més senzill.

Una vegada col·locat, marquem la posició de les rajoles, repartint-les de manera que l'arc estigui format només per peces senceres, així no n'haurem de tallar cap.

Mai a la meva vida havia fet un arc, però tenint en compte que sóc un aficionat, el resultat és més que acceptable...

Llum i aigua

La idea és que el petit celler disposi d'una pica, per això hem previst portar un tub d'aigua fins al lloc on s'ubicarà la pica. També hi hem posat un tub per al desaigua. Pels llums, he pensat posar un focus a cada cantonada de la volta, de manera que caldrà posar un tub corrugat per després poder fer la instal·lació elèctrica. Els interruptors aniran al costat de la pica.

Les parets van pujant de mica en mica...

Una altra idea és fer uns suports per posar-hi botelles de vi. Seran uns ferros amb forma de u que permetran posar-hi botelles estirades al damunt. Per poder clavar els ferros, posem uns trossos de bigues  velles empotrades a la pedra. Per que les bigues quedin ben subjectades a la paret de pedra, hi clavem uns tirafons pel darrera.

Comença la pedra!

Després d'uns dies d'anar fent el plantejament de la volta, al final ja he pogut començar a fer el que més m'agrada, que és posar pedra... Una afició com una altra, és clar. Jo m'ho prenc com aquells als que els agrada fer mitja o els que fan sudokus. Posar pedra em relaxa molt...

I el cas és que necessitava unes parets per aguantar la volta i el revoltó. Després de pensar-hi uns dies, vaig arribar a la conclusió que les parets de pedra combinades amb la rajola d'argila de la volta i el revoltó feien una bona combinació, o sigui que ja havia trobat l'excusa perfecta per tenir uns metres quadrats per omplir de pedres...

I la història és que això de les pedres és com un ritual que comença quan me'n vaig a la muntanya a recollir-les (com aquell qui va a collir bolets, si fa no fa). Per sort, no molt lluny de casa en trobo moltes, a part que com els bons boletaires em conec els millors "rotllos"

També es tracta de reciclar tot el que es pugui, per això he aprofitat per integrar a la nova paret una porta de fusta que havia fet fa un temps però que ja no s'utilitzava. He pensat que aquest tros de paret de fusta es podrà aprofitar per penjar-hi una pica. A més, dels trossos de biga i fustes recollits a ca la veïna, n'he fet una porta (falsa) que he col·locat en una de les parets

El nivell làser, el nivell de sempre i el cordill

Sort en tenim del nivell làser...

Marcar els arcs a la paret, amb l'ajuda del cindri va ser fàcil, una mica més complicat és marcar la cantonada de la volta que no és enganxada a cap paret (hem de fer els arcs encara!). Cal filar prim perquè la planta de la volta ha de ser perfectament quadrada.

Al marcar els arcs a les parets amb el cindri, ja teniem mesurades les distàncies de les dues cares del quadrat que corresponen a les parets actuals del soterrani. Amb el nivell d'aigua (el de sempre) vam marcar la posició de tancament de la volta amb una ratlla vertical en els llocs corresponents.

Llavors, amb l'ajuda del nivell làser marquem al terra i al sostre les dues cares de tancament del quadrat que ens falten.

Ehem! sempre que utilitzo el nivell làser he d'apagar el llum... Com que sóc daltònic, amb el llum obert no veig on és la ratlla del nivell... així que toca treballar una estona a les fosques!

Un cop marcats el terra i el sostre de la cantonada que ens faltava del quadrat, ja tenim totes les ratlles que necessitarem per anar posant els cordills a mida que anem pujant les parets per assegurar que ens queden ben aplomades.

A la paret de nova construcció fem una faixa armada (?) o "zuncho"  per tal que pugui suportar el pes de la volta i dels dos arcs. Aquesta paret serà, doncs, de pedra per fora i de formigó armat per dins. Esperem que serà prou consistent com per aguantar la força dels arcs i de la volta... (necessito un expert en càlcul d'estructures!)

Els pupitres

Fa uns dies, en Jordi Camps, de les caves Colomer em va donar una idea per al meu projecte de celler. Em va proposar de fer un llum aprofitant uns pupitres vells de formigó que tenia i que ja no utilitza. La idea era posar-los drets, enganxats a la paret, i il·luminar-los pel darrera, de manera que la llum sortís pels forats que normalment aguantaven les ampolles. La idea em va agradar, però calia pensar en com col·locar els pupitres de manera que es pogués accedir fàcilment al darrera per canviar les bombetes quan calgués.

A més, tenint en compte que la meva idea és folrar les parets del celler de pedra, els pupitres m'estalviaven alguns metres quadrats de feina... Per sort, el meu veí Thierry em va acompanyar a buscar els pupitres i em va ajudar a carregar-los al cotxe. Pesen molt!

I encara després un altre cop de sort! La meva veïna Teresa Aleix em va deixar donar un cop d'ull al pati del seu mas per si volia aprofitar algunes fustes velles. Fa un temps van restaurar  la teulada de la masia on viu (al costat de casa) i van apilar a l'era totes les bigues i fustes velles que van haver de canviar, per llençar-les més endavant. En vaig agafar algunes pensant que ja pensaria com utilitzar-les. Se'm va ocórrer utilitzar algunes bigues a mode de marc per als pupitres.

Per fer la llum decideixo deixar 10 cms de separació entre els pupitres i la paret actual. Aquest espai servirà després per col·locar els tubs fluorescents que il·luminaran els pupitres pel darrera. Per tal que no es vegi la paret, enganxo (amb cargols i volanderes) un tros de tela butílica negra que em va sobrar quan vaig fer la teulada de la casa.

Una vegada col·locada la tela, tallem les bigues velles a mida i les posem a mode de marc, deixant 10 cms de separació amb la paret. Per fixar el marc a la paret utilitzem uns ferros clavats a la fusta i a la paret que soldem una vegada tenim el marc a la distància que volem de la paret i ben aplomat.

Per últim, uns angles de ferro a mode de topall serviran per impedir que els pupitres puguin caure enrere

El resultat final...

Cindri (?)

Sempre l'he sentit anomenar com a cindri, però a l'Enciclopèdia Catalana l'he trobat amb el nom de Cintra, i es defineix com la "bastida de fusta o d'un altre material, de curvatura adequada, disposada per a sostenir una volta durant la seva construcció o les dovelles d'un arc fins a després de col·locada la clau".

En el meu projecte de volta catalana necessito, doncs, fer un cindri que em servirà de base per construir els arcs que sostindran la volta. En dos dels arcs s'hi podrà passar per sota, mentre que els altres dos estaran enganxats a les parets que tanquen actualment el soterrani.
Per fer el cindri utilitzarem uns llistons de 6 x 8 cms i unes fulloles de 50 x 60 cms.

El primer pas consisteix en marcar l'arc al damunt de les fustes. Per fer-ho, utilitzarem un compàs rudimentari, fet amb un clau (el centre de la circumferència), un cordill (el radi de la circumferència) i un llapis

Una vegada marcat l'arc en les fulloles, les clavem als llistons i després les tallem seguint la forma de l'arc que hem marcat prèviament amb el llapis

Una vegada clavada una cara,  girem el cindri i fem l'altra cara, de manera que finalment queden dues fulloles amb forma d'arc i els llistons entremig, això permet que el cindri tingui l'amplada suficient per sostenir les rajoles (maó pla) quan fem els arcs d'obra al damunt.

Un cop enllestit, col·loquem el cindri a la paret per tal de poder marcar amb un rotulador l'arc en el mur de pedra que farem per sostenir la volta. Marquem a les respectives parets els dos arcs. Els altres dos els farem més endavant al damunt del cindri.