divendres, 14 de juny del 2013
Els arcs de pedra
Aquests dies he estat avançant en les parets de pedra que tanquen dos dels costats de la volta. A aquestes parets se'ls ha de donar la forma de l'arc de manera que la volta hi anirà al damunt. Aprofitant que havia marcat l'arc a la paret amb un rotulador, he anat enllestint la paret de pedra seguint la línia marcada a la paret. No se m'ha ocorregut cap manera més o menys sofisticada de fer-ho, de manera que ho he anat fent a ull, mirant de desviar-me el mínim possible de la ratlla marcada a la paret.
En realitat, he trigat menys del que em pensava, i tampoc m'ha costat massa. He aprofitat aquests dies de vacances per enllestir gairebé tot el treball de posar pedra. Ara ja està tot a punt per començar el que en realitat és el nostre projecte: la construcció d'una volta catalana!
diumenge, 9 de juny del 2013
El mestre Enric visita l'obra
L'endemà al matí de fer el primer arc, el mestre Enric, convençut que tot això no pot acabar bé, decideix visitar l'obra per fer els arcs (no sap que ja n'hi ha un de fet!).
L'arribada, com no, és apoteòsica. Una crítica despietada al cindri i a l'arc que vaig fer ahir per la tarda. Enlloc de tenir potes, el cindri s'ha de col·locar al damunt d'un tauló que, alhora, es sosté a sobre d'un puntal a cada extrem. Això fa que el cindri es pugui anivellar i aplomar (i moure) més fàcilment.
La segona crítica és que el cindri hauria de tenir al damunt una fullola plana amb la forma de l'arc, això permet que les rajoles o totxos es puguin col·locar i aguantar-se molt més fàcilment.
Ningú no neix ensenyat, de manera que ho tindrem en compte per la propera... (o no). Si més no, com que el cindri el tornarem a necessitar per fer la volta, li farem les millores que el mestre reclama.
El cas és que l'Enric està nerviós per demostrar que el meu arc és molt millorable, així que encara no han passat ni vuit hores després de fet el primer arc, que ja traiem el cindri i el col·loquem a la posició del segon arc. La meva sorpresa és que no s'ensorra tot... En realitat el cindri es podria treure un cop fet l'arc, tenint en compte que la primera fila de rajoles de l'arc és feta amb ciment ràpid.
Dissabte per la tarda, doncs, fem el segon arc. L'Edwin, assabentat de la visita de l'Enric, ve a donar-nos un cop demà (no vol perdre's això dels arcs i de la volta!).
L'endemà al matí, fem la prova de foc per calcular la resistència de l'arc (!) i fem pujar la Berta a mode de conillet d'índies al damunt. La pobra estava morta de por!
Amb els dos arcs ja fets, el celler comença a prendre forma...
L'arribada, com no, és apoteòsica. Una crítica despietada al cindri i a l'arc que vaig fer ahir per la tarda. Enlloc de tenir potes, el cindri s'ha de col·locar al damunt d'un tauló que, alhora, es sosté a sobre d'un puntal a cada extrem. Això fa que el cindri es pugui anivellar i aplomar (i moure) més fàcilment.
La segona crítica és que el cindri hauria de tenir al damunt una fullola plana amb la forma de l'arc, això permet que les rajoles o totxos es puguin col·locar i aguantar-se molt més fàcilment.
Ningú no neix ensenyat, de manera que ho tindrem en compte per la propera... (o no). Si més no, com que el cindri el tornarem a necessitar per fer la volta, li farem les millores que el mestre reclama.
El cas és que l'Enric està nerviós per demostrar que el meu arc és molt millorable, així que encara no han passat ni vuit hores després de fet el primer arc, que ja traiem el cindri i el col·loquem a la posició del segon arc. La meva sorpresa és que no s'ensorra tot... En realitat el cindri es podria treure un cop fet l'arc, tenint en compte que la primera fila de rajoles de l'arc és feta amb ciment ràpid.
Dissabte per la tarda, doncs, fem el segon arc. L'Edwin, assabentat de la visita de l'Enric, ve a donar-nos un cop demà (no vol perdre's això dels arcs i de la volta!).
L'endemà al matí, fem la prova de foc per calcular la resistència de l'arc (!) i fem pujar la Berta a mode de conillet d'índies al damunt. La pobra estava morta de por!
Amb els dos arcs ja fets, el celler comença a prendre forma...
divendres, 7 de juny del 2013
Els arcs
Després d'uns dies d'anar posant pedra, al final ja hem arribat a l'alçada dels arcs (1,80 mts. aproximadament). És hora, doncs, de posar el cindri al lloc per poder començar el primer arc.
Abans, però, he estat uns dies buscant totxos i rajoles que necessitarem pels arcs i la volta. Al final he trobat unes rajoles de 15x30 cms (la mida que volia) a l'empresa Rajoles Quintana, de Llambilles (al costat de Quart, molt a prop de Girona).
Com que tots els totxos que he trobat fan 14x28 cms, al final he decidit que farem els arcs amb les mateixes rajoles. Després de consultar-ho al meu pare, hem decidit que l'arc tindrà quatre files de rajoles (uns 15 cms de gruix aproximadament, comptant el ciment).
Col·loquem el cindri al lloc corresponent i l'aplomem i el centrem bé en la posició de l'arc. El cindri és molt rudimentari, però servirà pel que necessitem. Les potes del cindri no es col·loquen directament al terra si no al damunt d'unes falques. Si no ho féssim així, el mateix pes de l'arc faria molt difícil l'operació de treure el cindri. Amb les falques resulta molt més senzill.
Una vegada col·locat, marquem la posició de les rajoles, repartint-les de manera que l'arc estigui format només per peces senceres, així no n'haurem de tallar cap.
Mai a la meva vida havia fet un arc, però tenint en compte que sóc un aficionat, el resultat és més que acceptable...
Abans, però, he estat uns dies buscant totxos i rajoles que necessitarem pels arcs i la volta. Al final he trobat unes rajoles de 15x30 cms (la mida que volia) a l'empresa Rajoles Quintana, de Llambilles (al costat de Quart, molt a prop de Girona).
Com que tots els totxos que he trobat fan 14x28 cms, al final he decidit que farem els arcs amb les mateixes rajoles. Després de consultar-ho al meu pare, hem decidit que l'arc tindrà quatre files de rajoles (uns 15 cms de gruix aproximadament, comptant el ciment).
Col·loquem el cindri al lloc corresponent i l'aplomem i el centrem bé en la posició de l'arc. El cindri és molt rudimentari, però servirà pel que necessitem. Les potes del cindri no es col·loquen directament al terra si no al damunt d'unes falques. Si no ho féssim així, el mateix pes de l'arc faria molt difícil l'operació de treure el cindri. Amb les falques resulta molt més senzill.
Una vegada col·locat, marquem la posició de les rajoles, repartint-les de manera que l'arc estigui format només per peces senceres, així no n'haurem de tallar cap.
Mai a la meva vida havia fet un arc, però tenint en compte que sóc un aficionat, el resultat és més que acceptable...
dilluns, 3 de juny del 2013
Llum i aigua
La idea és que el petit celler disposi d'una pica, per això hem previst portar un tub d'aigua fins al lloc on s'ubicarà la pica. També hi hem posat un tub per al desaigua. Pels llums, he pensat posar un focus a cada cantonada de la volta, de manera que caldrà posar un tub corrugat per després poder fer la instal·lació elèctrica. Els interruptors aniran al costat de la pica.
Les parets van pujant de mica en mica...
Una altra idea és fer uns suports per posar-hi botelles de vi. Seran uns ferros amb forma de u que permetran posar-hi botelles estirades al damunt. Per poder clavar els ferros, posem uns trossos de bigues velles empotrades a la pedra. Per que les bigues quedin ben subjectades a la paret de pedra, hi clavem uns tirafons pel darrera.
Una altra idea és fer uns suports per posar-hi botelles de vi. Seran uns ferros amb forma de u que permetran posar-hi botelles estirades al damunt. Per poder clavar els ferros, posem uns trossos de bigues velles empotrades a la pedra. Per que les bigues quedin ben subjectades a la paret de pedra, hi clavem uns tirafons pel darrera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)